El tres de maig a Madrid

Infotaula d'obra artísticaEl tres de maig a Madrid

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorFrancisco de Goya y Lucientes Modifica el valor a Wikidata
Creació1814
PeríodeRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Gènerepintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentRomanticisme Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida268 (alçària) × 347 (amplada) cm
Col·leccióMuseu del Prado (Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2016 Europeana 280 Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariP000749 Modifica el valor a Wikidata
Catàleg
I no hi ha remei, pertanyent a la sèrie Els desastres de la guerra (ca. 1810–1812), prefigura elements d'El tres de maig.[1]

El tres de maig a Madrid (també conegut com a El tres de maig de 1808, Els afusellaments del tres de maig o Els afusellaments de la muntanya del Príncep Pius)[2] és una pintura a l'oli completada pel pintor espanyol Francisco de Goya el 1814 i que actualment està exposada al Museu del Prado de Madrid. El quadre és una instantània de la nit entre 2 i el 3 de maig de 1808 en què es veu un escamot de soldats francesos executant presoners espanyols capturats durant el transcurs de la batalla en represàlia per la revolta del 2 de maig durant la Guerra del Francès.

La intenció de Goya en crear aquesta obra era commemorar la resistència espanyola davant dels exèrcits de Napoleó durant la guerra. Fou encarregat pel govern provisional després que el mateix Goya ho suggerís, juntament amb el quadre El dos de maig (també anomenat La càrrega dels mamelucs, amb el qual forma una sèrie).[3]

El contingut del quadre, la seva presentació i la seva força emocional fan que sigui considerat una imatge arquetípica dels horrors de la guerra. Malgrat que beu de moltes fonts de diferents tipus d'art, El tres de maig marca un clar trencament de la convenció artística: divergeix de les tradicions de l'art cristià i de les representacions tradicionals de la guerra, no hi ha cap precedent similar i és reconegut com una de les primeres pintures de l'era moderna.[4] Marcà un punt de renovació total de la pintura històrica amb la irrupció d'un realisme i llibertat tècnica que obriren la porta del romanticisme i, fins i tot, de la pintura moderna.[5] Segons l'historiador de l'art Kenneth Clark, El tres de maig a Madrid és «la primera gran pintura que es pot anomenar «revolucionària» en tots els sentits de la paraula, en estil, en subjecte i en intenció».[6] El quadre ha estat font d'inspiració de moltes altres pintures importants, incloent-hi L'afusellament de Maximilià, d'Édouard Manet, i Massacre a Corea i Guernica, de Pablo Picasso.

  1. Bareau, 1981, p. 48-50.
  2. El Museu del Prado titula l'obra com a El 3 de mayo de 1808 en Madrid: los fusilamientos en la montaña del Príncipe Pío. «El 3 de mayo en Madrid o "Los fusilamientos"» (en castellà).
  3. Armengol, Montse «Brutalitat incompresa». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, maig 2011, p. 18. ISSN: 1695-2014.
  4. Licht, 1979, p. 116-127.
  5. «El tres de maig a Madrid». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Clark, 1968, p. 130.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne